En aquests moments, Skype crec que és el millor invent del món. Em permet xerrar amb la Dawn cada dia. Entre setmana parlem poquet, de 30 a 50′, però el capde ens podem passar dues hores i mitja rucu-rucu non-stop.
Trobo que l’Skype és collonut!
L’altre dia parlant-me amb ma àvia em deixa anar: “content hauries d’estar! Jo al teu avi vaig estar-lo esperant durant dos anys, quan va ser a la mili! I en aquella època ni teníem internet ni res! Només podíem parlar per carta, i una carta de Sabadell a Figueres [on feia la mili] trigava dues setmanes a arribar!”
La meva resposta va ser un “ah, vaja” de circumstàncies. Però vaig pensar “i a qui cony li importa la mili! M’estàs parlant del Paleolític, àvia!”
Ho sé, una mica desconsiderat, i l’àvia només em deia, en el fons que:
1- Fiqués les coses en perspectiva, deixés de mirar-me el melic i no m’ofegués en una gota d’oli
2- Tots hem passat per situacions iguals o pitjors… i se superen
En fi, àvia, perdona’m! Com era la frase aquella…? “Cría nietos, que te sacarán los ojos”
