Archives for posts with tag: sopar

Diumenge vam anar a sopar a un japonès per celebrar el nostre aniversari de casats.

Veus, celebrar dos casaments té aquestes coses, que celebres dos aniversaris! (aquí i aquí)

Com que ens vam passar tot el dia llençant trastos del “nou pis” i netejant-lo, quan va arribar el vespre estàvem mòlts.

Tot i així, ens vam dutxar, empolainar i vam sortir a sopar. La nostra intenció era anar a un dels restaurants guapets de Sabadell, però estàvem tan reventats que no ens vèiem amb cor de caminar ni deu minuts. I la Dawn s’havia posat sabates de taló després de més d’un any de no portar-ne i els peus se li negaven a caminar.

Vam acabar a un xaponès bastant bo de prop de casa.

Vam fotre’ns, primer, uns entrants d’amanida de cogombre i sopa miso:

Seguidament, una bona platerada de sushi:

I un shabu shabu de marisc. El shabu shabu és una olla amb caldo bullent on hi posen uns sèrie d’ingredients i ho fan bullir tot junt. Per menjar, s’acompanya amb una salsa especial. La gràcia és que ho fan tot davant teu. A nosaltres ens hi van posar gambes, escamarlans, calamar, salmó, bolets, tofu, uns fideus especials, col, verduretes…

De postres, la Dawn es va demanar gelat de te verd i jo nous amb nata.

El Cèdric va venir amb nosaltres, però es va passar les dues hores dormint com un tronc. :-)

Els nostres amics ens havien regalat, pel casament del novembre passat a BCN, un sopar al restaurant Les Cols d’Olot i dues nits al seu hotel mega exclusiu Les Cols Pavellons. Només té cinc habitacions, i el més aviat que podíem reservar era per al juliol, de manera que vam decidir convertir el regal de casament, en la celebració del nostre aniversari de casats.

En el regal també hi venia una pujada en globus, però per l’embaràs de la D. no ens van deixar, de manera que la tenim pendent per a més endavant.

Va ser tota una súper experiència!!!

Les Cols Pavellons està format per 5 “pavellons”, que n’hi diuen, o habitacions/ casetes independents, amb una estètica totalment zen. La idea és deixar penetrar el paisatge, la natura de la Garrotxa dins l’habitació i fer un hotel on el luxe no és material, sinó sensorial. No hi ha tele, ni telèfon, ni internet. Les parets de la caseta són de vidre, i hi ha unes pantalles molt subtils que filtren la llum i et donen la privacitat. Tens un jardí “volcànic” (la zona d’Olot és totalment volcànica”) que a mi em va recordar els jardins de pedra japonesos.

I tens una banyera també amb terra de pedrers volcàniques que es confon amb le cel, els arbres i el paisatge.

Em va encantar!

Et porten l’esmorzar de delikatessens de la terra, amb formatges, embotits, melmelades, etc tot fet casolà a Olot.

Guaiteu:

Hi vam arribar divendres i ens hi vam estar dues nits fins diumenge. Dissabte teníem el sopar al restaurant Les Cols, també d’aquests amb xef d’anomenada. El sopar degustació va consistir en més de 15 tastets. Tots boníssims, fets amb producte natural de la Garrotxa o, com a molt, català. Tota la filosofia de Les Cols és fer alta cuina amb producte de la terra.

Ha estat dels millors àpats que hem fet mai. De fet, tot el cap de setmana ha estat una experiència culinària i un relax total!!!!!

El nostre sopar:

A mi em va agradar especialment el saltat de bolets amb tòfona i tortell d’Olot, el tomàquet negre farcit de foie fred i el llom de bacallà saladet amb tinta de calamar.

Vam sortit rodolant de tips. Les Cols és certament recomanable. De fet, tenim intenció de tornar-hi, potser en un any o any i mig, però per sopar a la carta. Massa menjar si no!!!!!! :-D

Moltes gràcies a tothom que vau col.laborar a fer-nos aquest regal!!!!! Sou estupendos!!!

Dijous passat vam celebrar el nostre primer aniversari de casats. Ja fa un anyet que ens casàvem! Com passa el temps!

Vam decidir fer alguna cosa especial i vam anar a sopar a la Hofmann. Veus, simplificar la vida serveix per això, tenir més clares les prioritats i valorar el que més t’aporta. I a nosaltres de tant en tant anar a bons restaurants ens encanta.

El sopar va ser boníssim. Del millor que he menjat mai:

Jo:

- De primer pastís de ceva caramelitzada cruixent amb tomàquet escladat i filets de sardines. Fet al forn i servit temperat. Sona rar, però és el millor de tot l’àpat!!!!

- Vedella Angus amb salsa XO

- Pastís de selva negra amb kirsch i cirera

La D:

- Sèpia saltejada amb pèsols i tempura d’anelles de ceva

- Foie d’ànec brutaaaaaaalment bo amb chutney de mango

- Fondant de xocolata 90% cacao

La gràcia és que tot va venir acompanyat de tastets de diferents tipus de pans, de suc de meló amb escuma de pernil… fins i tot ens van deixar tastar les seves postres més típiques, la crème brulée amb fruites del bosc! I amb els cafès ens van dur tot de pastetes delicioses per acompanyar.

És, de debò, una recomanació total per quan volgueu fer un soparet especial. Això sí, nosaltres som abstemis, però si voleu vi i licors, el compte pot pujar força.

Com a opció més econòmica, els dimarts fan menú sopar per 50€.

Coses de la vida. Una noia encantadora que ve a veure el pis ens explica que ha viscut 3 anys a Hong Kong, on treballava de comercial per a una empresa noruega. L’havien contractada perquè parlava xinès. No li agradava la feina, però li va encantar la ciutat.

Va decidir tornar a Barcelona i ara treballa de mediadora cultural per a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, amb la comunitat xinesa, que és molt nombrosa als voltants del carrer Maçanet/ Massenet a la zona de Fondo.

- És el veritable Chinatown de Barcelona! Hi heu d’anar, hi ha el millor restaurant xinès!!

No es va quedar el pis, però em va enviar un mail amb l’adreça.

I dissabte vam decidir-nos a anar-hi.

Fondo ens va semblar una zona peculiar. Pels primers carrers només hi veies que sudamericans i paquistanesos. Però així que vam arribar al carrer Massenet, tothom (tothom!) era xinès. Botigues d’alimentació xineses (i súper bé de preu, vam aprofitar per fer-hi la compra mentres la resta dels clients em repassaven estranyats de dalt a baix), pastisseries xineses, restaurants xinesos… Tot eren xinesos atrefegats amunt i avall.

Vam arribar al restuarant i jo era l’únic occidental.

Hi vam menjar súper bé!!

L’àpat es va compondre de:

- Ànec de Pequín deliciós

- Costelles de porc agredolces

- Budell de porc fregit (m’encantaaaaaa!!)

- Pasta d’arròs amb crancs frescos boníssims

(Per cert, por no en vam passar gens. Si vas amb una mica de precaució, no cal patir pas. Animo tothoma acostar-se a la zona… és com viatjar 3.000km! És súper autèntic!)

Aquest cap de setmana ha estat actiu. Divendres van venir la Mercè i la Conxita a sopar a casa. Feia mesos que no ens veiem! Des del casament!

La Dawn les va deleitar amb especialitats culinàries hongkongueses i tots plegats vam passar una vetllada d’allò més divertida.

El cap de setmana ha estat bé. Dissabte vaig decidir inaugurar la temporada de sol i me’n vaig anar a la piscina del DiR. M’hi vaig estar una horeta i mitja, des de les 15.30 fins a les 17h i vaig sortir-ne… rosadet, diguéssim… No vaig arribar al punt de socarrimat, però gairebé. (Protecció solar, jo? per què??)

Diumenge vam quedar amb l’Àlex desirenitzat per dinar, vam estar xerrant, vam anar a fer el geladet i després vam quedar amb la Tònia, la meva companya de japo de l’any passat, i la seva parella. Ell està fent un màster sobre reciclatge i noves energies, i vam estar parlant de reciclar, de l’energia nuclear, de bisons europeus a Polònia i lleopards de les neus de Rússia. Ens ho vam passar molt bé.

Amb ells hi vam quedar al Buenas Migas, on em vaig fotre la meva focaccia preferida, de bacon, tomàquet i formatge de cabra. Mmmmh!!! Juntament amb un cafè amb llet, se’m va posar taaan bé el berenar!

A mitja tarda se’ns va ajuntar l’Ester amb qui, quan ells se’n van entornar cap a casa, vam anar a comprar entrades pel cine i, seguidament, a sopar. Volíem anar a un restaurant cutrindongo de pizzes al tall del Raval, però estava tancat i vam acabar en un vegetarià on, el plat principal de la carta era la taula d’embotits (!!!!????). Vam menjar-nos, per picar, unes croquetes que de vegetarianes no tenien res, unes patates al mojopicón. Després, cadascú un plat principal: l’Àlex uns sacchetti de parmesà amb salsa de romaní de la muerte; l’Ester una amanida de tomàquet semisec confitat amb mozzarela boníssima i jo un risotto de verduretes súper bo.

Llàstima que el servei era BCN-style (súper fashion però súper bordes) i el preu desmesurat en relació a les quantitats i, sobretot, l’amabilitat.

Sense cafè ni postres (ni propina!), vam marxar cap al cine passant per la Sirvent, que l’Àlex i l’Ester volien fotr’s un geladet.

Vam anara a veure Els homes que no estimen les dones. Ens va agradar molt. L’Ester i jo ens n’hem llegit el llibre i vam coincidir que els actors són més o menys tal com t’imagines els personatges (bueno, potser la Salander te l’imagines encara més esquifida i més esquerpa, més rotllo killaca), i que l’adaptació a la gran pantalla està ben aconseguida. L’Àlex va sortir flipat i dient: “hosti que bona, ara m’he de llegir el llibre!”

La vam anar a veure en VO i ens va fer gràcia la cantarella del suec i que tenen moltes paraules que semblen alemany mal pronunciat.

En resum, perxò, un bon cap de setmana!

Què tal el vostre? Us ho heu passat bé, també?

És que sóc un crac. Quan un és bo, ho és, què vols fer-hi! :-D Hahahaha!

Tanta autocomplacència té un motiu: la panxa plena i ben alimentada. Com a part de la reentrée post-vacacional, m’he proposat cuinar millor, a partir de les premises següents:

- Cuinar sa

- Cuinar bo

- Cuinar ràpid (no més de 20 mins a la cuina!)

- Disfrutar-hi

Així que ahir per sopar em vaig fer:

- Mongetes tendres i sardines al vapor (un cop l’aigua bull, es fa en 3 mins). Les mongetes queden cuites però cruixents i súper gustoses, i les sardines queden toves i fetes al punt. Súper sa i no cal afegir-hi sal (opcionalment, pots tirar una mica de sal Maldon per damunt de les sardines, però vaja, no els fa falta)

- Postres d’arròs blanc amb oli d’oliva i Cola-Cao. Agafes una mica d’arròs blanc bullit, li tires un raig d’oli i culleradetes de Cola-Cao al gust, ho remenes i llest per menjar. Queda més bo si està fred. Recomano tenir l’arròs ja bullit del dia anterior i tenir-lo a la nevera. No és una marranada, queda boníssim! :-)

- Tot regat amb un te vermell (ajuda a la digestió, porta la tira de minerals i no du teïna)

I ara als matins (sí, ara em llevo d’hora, a les 7 com a molt tard, per tenir temps de fer coses a casa i esmorzar amb tranquil.litat i anar feliç i tranquil cap a l’ofi) em faig farinetes de fruita.

Des que la Marga em va enviar un powerpoint explicant els beneficis de la fruita i com menjar-ne, que m’encanten aquestes papilles. El tema és que es veu que la fruita no es digereix a l’estómac, sinó directament a l’intestí. Per això és millor no menjar-ne amb els àpats (en tot cas, 20 mins- mitja hora abans de cada àpat), sinó sola. Es veu que el millor moment de menjar fruita és de bon matí. Si esmorzes fruita, ja dones energia al cos (la fructosa) perquè comenci a funcionar a saco després de tota la nit sense menjar, però no li dones ni sucres refinats, ni greixos, ni res. El cervell s’alimenta únicament de sucres (fructosa, etc). D’aquesta manera li dones l’estímul que necessita per començar el dia ben despert.

A més, com que al matí l’estómac està buit, la fruita passa directament a l’intestí i se n’optimitza l’absorció.

Pues això, que de bon matí em faig la meva farineta de fruites. Avui me l’he feta amb una taronja, dos plàtans i una poma. Mmmmh, que bo!

I mentres em feia les farinetes (2 minuts amb la minipímer), també m’he fet sushi per avui dinar. Però com que me’n sento molt orgullós, això serà motiu d’una altra entrada. :-)

Tinc les meves paranoies i prejudicis, suposo que com tothom. Sempre havia pensat que sopar sol en un restaurant és híper patètic, i propi d’aïllats socials autistes, fracassats de la vida i gent amb seriosos problemes. Pensava que si has de sopar sol i no tens ganes de fer-te el sopar, l’única alternativa digna era comprar-te per emportar (o demanar pizzes a domicili). Però deixar-te veure en públic sopant sol! Maaai!

Doncs he canviat d’opinió. Últimament he hagut d’anar a Madrid per feina un parell de vegades en les últimes setmanes i m’he quedat a dormir allà. A l’hora de sopar estava sol i, en comptes de demanar-me servei d’habitacions com havia fet en d’altres ocasions, vaig decidir que em venia de gust sortir a passejar i que em toqués l’aire. I vaig acabar sopant sol, en restaurants xulos, les dues vegades.

El més curiós del cas és que ningú no et mira raro.

Aquest segon cop, dijous passat al vespre, vaig acabar a un asador argentí, La Cabaña, que és un clàssic de quan anem a Madrid amb el Clay. I em vaig fotre les botes: una súper amanida tamany XXL, un bistec (“bifé”) de dos dits de gruix volta i volta que estava de la muerte (i que sagnava a sac quan el tallaves mmmh!), una cerveseta, etc.

Total, que vaig sopar de puta mare i vaig quedar com nou. Sol però súper bé! És que per no tenir acompanyant m’hagués hagut de deixar perdre el plaer aquest???

He decidit que no!

Fora limitacions. Queda ben clar que, una vegada més, els prejudicis i idees preconcebudes, a qui més perjudiquen, és a qui els té…

Ara, segueixo preferint un bon sopar amb una bona companyia, eh! :-D

Es veu que aquesta frase actualment causa furor al Japó. O així ens va informar el Hide! Tot ve de que, l’any passat, en un campionat del món d’atletisme, un atleta va batre el rècord del món. Un dels locutors per la tele japonesa era el Takeshi Kitano (el mariscal d’Humor Amarillo i, a banda, famós director i humorista) que, per fotre la conya, va deixar anar la frase.

Total, que a la nit mexicana que vam celebrar amb els de japo a casa dijous passat, vam acabar tots fotent l’indi:

地球に生まれて良かった!!

(Chikyuu ni omarete yokatta!!)

Primera versió grabada des del meu mòbil:

Segona des del del Jaime:

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.