Doncs si, avui ja es l’ultim dia a Australia. Com ha volat el temps!

En el post anterior ho vaig deixar que estavem a punt de marxar cap a Cairns. A Cairns ens hi vam estar 5 nits. Tot i que la vegetacio de Cairns es mes tropical que a Darwin, hi feia menys calor. Es curios, perque quan penses en els tropics, t’imagines calor tot l’any, mosquits, xafogor, platges amb aigua calenta, etc.

I a Australia no es ben be aixi. Si be als llocs tropicals no hi fa mai fred, s’hi nota l’estacio seca i l’estacio humida, que es l’estiu. Ara, a l’hivern, estavem a la seca. Que vol dir que hi fa calor pero no en exces (algun dia havies d’anar amb jaqueta i feia massa fred com per banyar-te) i si be a Cairns hi ha selva tropical, ara a l’hivern esta menys frondosa i mes seca que a l’estiu.

Cairns el vam aprofitar bastant. Vam llogar un cotxe dos dies. L’un vam anar cap al nord, fins a Cape Tribulation, un cap envoltat de parcs nacionals que son selva mil.lenaria impressionant i unes platges hiper verges on la selva arriba (literalment) fins a la sorra. Ja veureu les fotos!!!

El segon dia amb cotxe vam anar a Port Douglas, una vil.la costanera a una hora al nord de Cairns que es com un desti estiuenc per als pijos de Sydney (una mena de Calella de Palafrujell). Alla, el noi frances que vam coneixer al safari del Kakadu ens va recomenar un restaurant que es diu Two Fish on, com el nom indica, l’especialitat es el peix. Ell ens el va recomanar perque cada dia tenen uns quants peixos del dia i te’ls fan de 7 maneres diferents. O sigui que tries un peix i una manera i esta exquisit!!!

Jo em vaig fotre tonyina groga fresquissima amb fideus udon cruixents i verduretes. Tan tan bo! Era el primer apat decent que ens fotiem en setmanes i em sembla que precisament per aixo el vam trobar el doble de bo! I home, era mes car que els menus de 5 euros que portavem menjant de feia dies, pero no gens car comparat amb els preus de BCN: El peix, una cervesa, etc per 25E per cap. Prova de fotre’t aixo a Calella, Cadaques o BCN mateix!!!

Un altre dia a Cairns vam fer submarinisme a la Gran Barrera de Corall. Aixo va ser un dels punts forts del viatge, sens dubte! L’Alex, pobre, no va poder-ne fer perque te asma i, tot i que nomes li surt com a reaccio al.lergica a les graminees, els del submarinisme, obviament, no es van voler arriscar gens! JO! Quina putada! L’Irene tampoc no en va fer, al final, perque quan ja estava amb el neopre, la bombona d’oxigen i tal i l’instructor l’estava ajudant a capbussar-se, es fa fer enrere, no en tenia ganes. Ella i l’Alex van estar fent ‘snorkeling’ (o sigui, amb el tub i els patos) tot el dia i tambe s’ho van passar molt be, o sigui que tambe va estar be!

Total, que la Laura i jo vam tenir a un instructor per a nosaltres sols! Si feies submarinisme (“diving”) et dividien en dos grups, els que estaven certificats,  els que, com nosaltres, no n’haviem fet mai. En aquest cas, et feien el que n’hi deien “intro diving”, que deu ser allo famos del bateig de submarinisme: t’expliquen les quatre coses basiques (si estas al fons no pugis a superficie massa depressa o et pots quedar paral.litic, embolic o morir; com respirar, etc), t’equipen amb el neopre, la bombona d’oxigen, i apa, a l’aigua!

La preimera immersio la vam fer agafats de la ma amb l’instructor. Ens vam estar 20 minuts en una profunditat de 10 metres. Sembla mes del que es en realitat. Un cop ets a sota, pots respirar amb tota normalitat, vas nedant tranquil.lament, amb molta calma, i esclar, alla a la Gran Barrera, veus taaaaants peixos! Peixos, coralls, tot un munt de colors i de formes! Miressis on miressis era una orgia de vida!!! Impressionant!

A la tarda vam fer una segona immersio (que vam haver de pagar extra perque el paquet que haviem contractat nomes n’incloia una) i que va valdre moltissim la pena. Aquest cop ens hi va estar 27 minuts, vam poder anar aquest cop nedant sols, mes al nostre aire, i l’instructor senzillament ens anava guiant cap a diferents llocs. Ah, i vam veure un tauro!!!!! Quina passada!!!! Que maco!!!!

Ja veureu les fotos, l’instructor ho va fotografiar tot!

L’ultim dia a Cairns va ser mes de relax. Es curios, perque es un poble de costa amb un passeig amritim llarguissim i precios. Pero…. a la platja no t’hi pots banyar!!! Es fangosa i esta plagada de cocodrils! Que fort no? Per tant, el que han fet, es que a un costat del passeig maritim hi han fet una piscina gegant (pels de Sabadell, tipus La Bassa) d’aigua salada. I alla es on et pots banyar. Es curios, pero practic.

Un altre tema destacat de Cairns es la gana que hi vam passar. Alla vam descobrir que ens quedaven pocs diners de pressupost i que haviem d’estalviar. Per tant, dinavem una peca de fruita i un entrepa de pa de motlle i per sopar… l’alberg on ens estavem donava uns vales per sopar gratis en un pub de la ciutat. El sopar en questio era un plat(et) de pasta amb salsa. I aixo va ser el nostre sopar durant 5 nits, complementat amb un got de cervesa, xips i verdures al vapor.

Per sort de Cairns vam volar cap a Sydney, on ens hem estat a casa el Tim i la Melissa i hem tornat a menjar en quantitat hehehe!

El Tim i la Melissa estan super capficats amb la seva casa. Compten que, sent optimistes, la tindran acabada i s’hi podran mudar en dues setmanes (sent realistes tardaran mes, potser un mes). Un dia ens van portar d’excursio a Katoomba, un poble de les Blue Mountains (l’area on viuen) on vam passejar pel bosc, i vam pujar en el tren mes empinat del mon, amb una inclinacio de 55 graus.  Molt xulo! I tambe vam veure on es van casar el Tim i la Melissa, Sublime Point, un mirador amb unes vistes impressionants.

I ahir i avui hem estat a Sydney, on hem passat la nit. Vam anar al Bondi (pronunciat Bondai) Beach, la platja mes famosa d’Australia, on hi ha tots els surferos (tot i que ahir feia mal temps i nomes n’hi havia 2 i encara), vam veure la ciutat, vam pujar a la Sydney Tower, on puges a una alcada de 77 pisos i tens vistes panoramiques increibles de tota la ciutat, vam agafar un ferri a Manly, un barri a l’altra banda de la badia molt xulo, vam veure l’Opera de Sydney (increIble, em va encantaaaar!!!!).

Avui al mati hem acabat de passejar per Sydney i hem tornat cap a casa el Tim i la Melissa.

Ara son les 17.23 hora local i ens estan preparant un sopar de comiatamb tots els seus veins i amics: amanida, barbacoa (el plat nacional australia, fins al punt que a tots els pobles hi ha barbacoes publiques on tothom hi pot cuinar!!!) i carrot cake! Nosaltres farem truita de patates.

I ja s’haura acabat. Dema al mati, llevar-se, esmorzar, acabar de fer la maleta i cap a l’aeroport. El vol surt a les 14h, la qual cosa vol dir que hi hem de ser a les 12h i sortir d’aquicom a molt tard a les 11h.

Arribarem a BCN 27 hores mes tard, a les 8 del mati hora de BCN.

I ja s’haura acabat! Dissabte m’haure de mantenir entretingut per no adormir-me abans del vespre, diumenge ja tinc un sopar d’aniversari i dilluns marxo a Logronyo per feina. Benvinguts a la normalitat!