Ja torno a ser a BCN i avui ées el primer dia de feina. Gràcies a la súper eficiència de la resta de gent de Totem i que a l’agost hi ha poc a fer, no tinc gaire feina fins que d’aquí a una hora hagi de marxar a Sants a agafar el tren cap a Logronyo, on demà tinc una reunió a les 10 del matí. Reunió política: demà comencem un projecte de tres setmanes pel Servei de Salut de La Rioja, amb dos tècnics desplaçats, i jo assistiré a la reunió inicial per “posar la cara” de TotemGuard, estrènyer algunes mans i intercanviar somriures.
I demà a la tarda, de tornada a Barna.
Vam arribar a BCN dissabte a les 08.45. L’entrega de maletes va ser força ràpida (les que van arribar, perquè una de l’Àlex i l’Irene es va qeudar a Hong Kong, però sembla que finalment ahir al matí ja els la van donar) i a les 09.50 ja era a casa.
Les 27h de vols van fer-se llargues, bàsicament, pel Hong Kong-París: Què els passa a Air France que fan servir avions de fa 30 anys, híper incòmodes, estrets i amb hostesses amb problemes per parlar en anglès? Jolín, tan bé com va anar el Sydney-Hong Kong amb Qantas! 9 hores que van passar en un plis, menjar boníssim i fresquíssim, avions nous, 30.000 pel.lis, documentals, sèries i jocs per triar.
(Una mostra més que França ja no és el que era, o que Europa estem perdent pistonada?)
Sigui com sigui, vaig aconseguir dormir un total de 4h i la meva intenció un cop a BCN era incorporar-me a l’horari d’aquí ipso facto. Com fer-ho? Keep busy, my friend!: arribar a casa, fer la bugada, anar al súper normal, anar al súper asiàtic (estic decidit a aprendre a fer-me sushi, i no em quedava te verd), fer-me un litre de te verd i fotre-me’l en una hora (i començar a sentir l’eufòria de la teïna ben ràpidament), mirar un parell de capítols de Dexter, repassar mails… Fet i fotut, eren les 23h i era hora de tancar els ulls.
Diumenge em vaig llevar a les 9, havia de planxar i rapar-me i afeitar-me i a les 12 havia quedat. Vaig empalmar la quedada del matí amb un sopar d’aniversari al vespre i vaig arribar a casa a les 00.45h.
I avui m’he llevat a les 07.30. M’havia de preparar la bossa amb una muda per demà, però és que em feia mandra començar altra vegada adormint-me, amb males cares, etc. M’he fet el propòsit de ser una mica més matiner, tenir temps d’esmorzar a casa i marxar alegre i content. Trobava a faltar la feina i la vida barcelonina (sí, trobava a faltar currar, anar al gimnàs, a japonès, l’estrés, etc), oi? Doncs que es noti: lleva’t d’hora i amb bona cara!
(Ja veurem quant dura) 
Ah, dissabte també vaig trucar tothom, família, amics, etc per donar-los la bona nova que ja era aquí i que tot havia anat molt bé. La mala notícia -que ja me la mig esperava- és que la iaia Rosa (ma besàvia), havia mort el dia 10. No me n’havien volgut dir res per no preocupar-me, però m’ha fet sentir-me una mica exclòs. Vale, no hagués tornat, però m’ha trobat que “la iaia va morir, per cert. Mentre dormia” i ja han fet el tanatori, la cremació, l’enjterrament al nínxol familiar, els funerals… No sé, entenc la postura, però m’hagués agradat saber-ho.
Ttohom ja s’esperaa que morís aquest agost: quan me’n vaig anar a despedir abans de marxar, ja no podia moure’s del llit, no parlava, no menjava quasi gens, estava híper esprimatxada…
Quan torni de Logronyo li dedicaré un post a la iaia.
