Passen els dies, i segueixo cremant-me les retines davant un ordinador. Vull un canvi. Vull no haver de treballar. Em sento que malgasto els dies. Que malgasto un temps preciós que no tornarà. Que malgasto la vida.
I tinc tantes coses que vull fer! Passar més temps amb la Dawn; aprendre més idiomes; passejar tranquil; esmorzar un cafè amb llet i un crosant, o un suc de taronja i un bikini, en una terrasseta mentre em toca el sol; no fer res; estudiar una carrera; llegir; aprendre acupuntura; meditar; anar més estona al gimnàs; fer més ioga; dormir fins tard; fer arts marcials; jugar; mantenir una conversa fins a altes hores de la matinada de dimarts…
I no ho puc fer perquè treballo.
Aquesta setmana ha sigut dura.
La setmana passarà, però hi ha una remor de fons que em diu: “Òscar, estàs malgastant 10 hores diàries de la teva vida.”
No és que no m’agradi el que faig (que m’agrada). És el concepte en si de treballar que m’engoixa.
I m’engoixa, però de moment encara no sé què he de fer, com ho puc fer, què vull fer… Perquè el tema és que si no curro no menjo.
), aprendre xinès (cantonès i mandarí), etc. L’alemany, a aquestes alçades, l’aprendria de forma col.lateral, diguéssim: llegint-hi llibres, amb pel.lis, quedant en grups de conversa, o fent escapadetes a Berlín, q sempre està bé
