Archives for posts with tag: tv

Fent la meva ronda bloguera diària, he trobat aquest interessantíssim post de Microsiervos. Copio directament:

Matt mencionó cuánto cuesta a la gente ver la TV referenciando a otro artículo en el que el cálculo parte de la premisa de que puede haber cosas más «rentables» que hacer que sentarse cual patata frente a la TV:

Si en EE.UU. el espectador promedio ve unas 4,5 horas de TV al día eso son unas 31,5 horas a la semana, y si valoras tu tiempo a unos 5,85 dólares la hora te está costando unos 800 dólares al mes vegetar delante de la caja tonta.El cálculo aplicado a España sería algo así como que aquí consumimos unas 3 horas y 47 minutos al día de promedio, lo cual son unas 113 horas al mes, que valoradas a unos 5 euros la hora –qué menos– darían la nada despreciable cifra de unos 570 euros mensuales. Como sabiamente dijo Matt:

La vida es cuestión de prioridades.

Per tant, jo que no miro la tele, estic “estalviant” 570€ al mes…

Esclar que tot depèn de en quant valoris el teu temps. Per exemple, si en comptes de mirar la tele anessis a netejar cases (10€/hora), mirar la tele et suposa 1.140€/mes.

I encara mirat des d’una altra perspectiva. Si en comptes de mirtar la tele vas al gimnàs (em costa 80€/mes), a banda de guanyar-hi en salut, estalvies 490€ cada mes!!!

O per exeple, si en comptes de mirar la tele vaig a museus, faig un curs de macramé i un altre de balls de saló amb la meva parella i quedo amb els amics per fer la birreta, estic invertint 570€ cada mes en cultura, hobbies, millorar la meva relació amb la meva parella i socialitzar-me. Què és millor, doncs, vegetar al sofà o gaudir de la vida?

Evidentment tots aquests són càlculs ficticis, perquè bàsicament el que analitza és el “cost d’oportunitat” (quan em costa no fer una altra cosa). Nogensmenys, sí que posen de manifest que amb les 3h 47′ que passem de mitjana davant el televisor podríem fer moltes coses més profitoses i segurament ens ho passaríem més bé!

Vosaltres mireu gaire la tele? Com ompliu el vostre oci?

Vist que per la tele no hi fan res de bo, m’he passat a les sèries americanes bones. Entre la mula i DVDs que m’han deixat, he vist:

- Boston Legal: Gràcies al Clay he descobert aquesta sèrie d’advocats de Boston (fins aquí ja ho deduíem pel títol) que barreja guions híper currats, humor, bromes sexuals i debats ètics interessants. El James Spader, la Candice Bergen (sí, no estava morta i enterrada) i el William Shatner estan que se salen. N’he vist les temporades 1 i 2 i ara m’estic emulant la 3. Brrrrrrr que baixi ja, que no puc esperar!!!

- Damages: Senzillament excel.lent. Una altra premiadíssima sèrie d’advocats, amb la Glenn Close d’estrella absoluta i mala malísssima? Si B.L. t’atrapa pels casos que es jutgen i els diàlegs enginyosos, aquesta et submergeix en una trama amb girs constants, tensió i on els bons i dolents… no són el que semblen. Actors (sobretot actrtius) boníssims. De moment només se n’ha estrenat la temporada u. Més que capítosl independents, està plantejada (i rodada) d’una tirada, com una súper peli de 13 fascicles i aconsegueixen mantenir-te en tenió fins al final. Em vaig endrapar tota la sèrie en 4 dies.

(Sí, m’encanten les sèries d’advocats. Encara recordo els vespres en família mirant La Ley de Los Ángeles. En canvi, no puc amb les de metges. Em sembla q és pq no crec en la medicina i no soporto veure que els pintin com a grans herois salvavides?)

- Dexter: la tinc baixada i a punt per veure. L’havia vista recomanada en un blog. Representa que el prota és un assassí psicòpataen sèrie i el “dolent” és el poli que el busca. Pel que he llegit, a part de guió brillant, està plantejada de tal manera que el dolent et caigui bé i avorreixis el pobre poli que l’empaita

- Mad Men: baixant-se des d’ahir. Pel que vaig llegir a El País (ara la començaran a emetre al Plus, d’aquí q The Country en parlés), està ambientada en una agència de publicitat de NYC als 60s i és un fidel reflex de l’època: personatges masclistes, missògins, alcoholitzats i fumadors. Mmmmmh ni que sigui per la seva incorrecció política, promet!

- També tinc per veure, que m’ha deixat el Jaime, Prision Break, temporades 1 i 2. D’entrada em feia una mica de mandra, però tothom diu que es tan tan tan bona, doncs ho ahurem de comprovar.

Per no parlar dels grans clàssics:

- Sex and the City: Sisplau, estreneu-ne la pel.li aviat!!! I qui digui que la Sarah Jessica parker és lletja s’endurà un cop de puny! No és rotllo tia bona, però té una GRAAAN què.

- The Office: humor anglès en el seu màxim esplendor per relatar l’absurd i la mediocritat en una oficina grisa i com qualsevol altra. Per riure sense parar

- L’Escurçó Negre: Gràcies Àlex i Irene! Brillant brillant!

- Little Britain: catxondeig BBCenc en què, a base de gags curts, els anglesos se n’enfoten de si mateixos.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.