Aquest és l’últim post que escric abans de marxar de vacances a Austràlia. Demà a les 10.30 agafem l’avió (si els retards, les cues, les vagues energúmenes i tota la pesca ho permeten) i tornarem a BCN el dia 30.
La meva idea és anar actualitzant el blog des d’Austràlia amb fotos, vídeos i comentaris per mantenir-vos informats de les vacancetes! O sigui que seguiu-me llegint! 
Una abraçada a tots els meus amics, coneguts i lectors del blog!
Als mitjans de comunicació els encanta espantar la gent. Esclar que també es podria fer la reflexió inversa: a la gent li encanten les informacions tremendistes de guerres, atemptats, desgràcies, malalties i crisis.
I ara ens han pseudofabricat una crisi econòmica.
Però jo no conec ningú que s’hagi quedat sense feina per “la crisi”. Sí, el preu del menjar s’ha apujat, i també la benzina. Però últimament el barril brent està baixant i el preu del gra també. No serà que els intermediaris especulen aprofitant-se que “com que hi ha crisi” la gent està diposada a pagar més?
Tot això ho dic perquè els restaurants segueixen estant plens igual i se’n segeuixen obrint de nous. les botigues segueixen a tope i ara per vacances, tothom se’n va porai.
I quan dic “porai” vull dir:
- Nosaltres (Irene, Àlex, Sebas i jo) marxem a Austràlia un mes
- El Monter i la Núria a Xile 3 setmanes
- L’Ana de l’oficina 10 dies al Carib
- El Benet i la Marga 10 dies a Egipte
- La Tònia de japo 15 dies a Polònia a veure bisonts europeus (hi ha gustos per a tot) 
- L’Isaac està a Colòmbia
- Un col.lega del gimnàs també se’n va a Colòmbia
- L’Adri de l’oficina se’n nirà un mes al Perú a finals d’any
- La nòvia (catalana) de l’Atsushi se’n va 3 setmanes a Tailàndia
- La Laura Rodríguez un mes a la Índia…
I això que hi ha crisi!!!
Quan la gent s’hagi d’aconformar fent una setmaneta de càmping a Platja d’Aro no sé què passarà!
De fet, les úniques persones que conec que no se’n van híper lluny són la Rosa i el Sabés, i el Clay i la Meritxell, en tots dos casos perquè o estan a punt o acaben de ser pares i esclar, no pot ser.
Heu captat l’enginyosíssim joc de paraules del títol, eh! 
M’hi he estat 4 hores per pensar-lo… (la qual cosa entraria en contradicció amb el mateix títol) Hahahahahahahaa
Ja fa dies que tinc clar que en l’equipatge d’Austràlia m’hi enduré ben poca cosa de roba: unes 5 samarretes, 4 o 5 pantalons, un anorak, banyador, necesser, un forro polar, roba interior per 10 dies (ja aniré rentant), xancles, calçat per caminar i unes vambes multiusos per caminar no gaire, per poder anar a discos, etc.
Però en canvi sí que m’emportaré la tira de lectures:
- Com a mínim una novel.la
- Deures de japonès (llibre d’exercicis)
- Lectures en japonès
- Diccionari japonès
- Una llibreta pels deures de japo
- El joc de kanjis de la Nintendo DS (consola q encara no tinc però q tinc previst comprar-me o bé a l’escala a Honk Kong, o bé a Sydney, on van moolt mées barates)
- La Lonely Planet d’Austràlia
- Una llibreta on anar apuntant idees i on controlar les despeses
- Algun llibre d’autoajuda/ reiki/ física quàntica
- El llibre amb exercicis i rutines de ioga, per poder-ne fer deu minuts cada dia. No vull deixar-ho ara que m’hi he començat a notar.
Que dius: però neeeeengggg! Que no tindràs temps per fer tantes coses!!! Però home, és que a banda dels dos dies sencers entre els vols d’anada i tornada, agafem 5 vols interns més, als que s’hauran de sumar les hores mortes en esperes, retards, etc.
Total, que pearà més l’equipatge de mà que la resta.
Les vacances han provat! Vam tornar dilluns de conèixer el que, per a mi, era la dimensió desconeguda de Catalunya: el Camp de Tarragona. Potser per la proximitat a la nefasta Tarragona, no m’ho imaginava tan i tan maco!
Reus, el nostre camp base, és preciós, i els voltants també. Tot com molt agreste, però menys sec del que m’esperava. Amb poblets magnífics i un munt d’història. Vam fer la ruta del Cister (no pronuncieu Císter, q es diu “Cisté”), vam anar a Escaladei, vam veure serralades estupendes, poblets magnífiques, processons, vam atipar-nos com a lladres i vam disfrutar molt.
Reus té el mateix rotllo que Girona: ciutat petita, orgullosa, ben conservada i amb molta qualitat de vida. És com Girona però en comptes de ser medieval és modernista. I està a tope de botigues (de luxe!) i de restaurants d’híper disseny i menjar boníssim molt bé de preu (aquí vindria el comentari de “esclar, és que comparat amb BCN, tot està tirat!”. Doncs sí).
I per si a algú li interessa, vaig exercir profusament la meva deformació de mirar-me tots els aparadors d’immobiliàries i els pisos estan a meitat de preu que Barna!!!!
I nois, amb l’ave, Reus està a només mitja hora de Barsalona!!! …per si algú s’ho vol plantejar…
En fi, que callo i us deixo amb les fotos del viatge, cortesia made in Irene i Àlex:
La resta de la setmana des de la tornada de vacances ha estat agobiant de feina. Molta, molta moltíssima. Per sort el cap de setmana tinc un curs de reiki karuna amb la Griselda que en tinc moltes ganes.
Bueno ja és oficial. Divendres passat ens vam fulminar les vises i ja tenim els bitllets d’avió. Deixem BCN el 02/08 10.30h i arribem a Sydney el 03/08 20.25h després 25 hores 55 minuts, incloent-hi les escales a Paris i Hong Kong.
El vol de tornada surt de Sydney el 29/08 a les 14.25h i arribem a Barnacity el 30/08 a les 08.45. Que els canvis horaris no us enganyin: la tornada és més llarga, triguem 27 hores. Tot això, evidentment, si no hi ha retards…
Ara ens estem camelant a la noia de l’agència perquè “tot i que en teoria no ho pot fer” ens reservi ja els seients als avions. I amb l’excusa de la meva alçada, que ens doni sortides d’emergència per poder evitar la síndrome classe turista.
En resum, que del 03 al 29 estarem a Austràlia. Això ja és segur. Ara falta decidir què hi farem. La noia de l’agència ens va fer recomanacions, però encara ens hem de fer la ruta…
Un mes sencer, col.lega!!!! Mola eh!!!!
