Archives for posts with tag: Vietnam

O sigui, “Moltes felicitats!”. Per celebrar el meu aniversari (mmmmh, quins 32 anys més ben posats!! hehe) hem anat a fer un sopar especial. Després de molt debatre’ns, i gràcies als fantàstics consells del Time Out BCN (vist el bon gust, els farem més cas, en endavant!), hem acabat en un vitnamita fusionat amb Nova Orleans i amb Barcelona: Me.

Un menjar taaaaaaan bo! La Dawn li ha posat, de nota global, un 8,6. Jo un 9,2. Ha valgut la pena el preu (perquè barat no és, però s’ho val!)! (La carta que hi ha a la web no crec que estigui actualitzada els plats de sopar eren més elaborats i cars.

Hem menjat:

Plàtan fregit amb una mena de salsa de verduretes per anar picant mentre esperàvem.

Entrants de còctel de tomàquet amb alvocat i cranc slavatge (l’únic “però” del sopar: masssa picant) i

entrant de rotlles de nori amb cranc arrabossat, salsa tàrtara i no sé què més que ha demanat la Dawn i estava mooolt bo.

Un segon d’emperador amb cruixent de sèsam, salsa verda boníssima de no me’n recordo el que era i confit de taronja

I un altre segon de secret d’ibèric amb confit de tomàquet amb salsa vietnamita súper bo

Postres de banana cake amb sorbet de coco ultra bo (de debò!!!!)

Postres de pastís de formatge de cabra amb pebre i mel

Dos cafès vietnamites

Per cert, és el primer cop que faig això de les fotos animades… gràcies Alicia!

Hope = fingers crossed Mr. Peace Nobel Prize won’t attack you. Foto d’aquí

Els del Nobel estan fatal. Li donen el Nobel a l’Obama, quan encara no ha fet res de res. I quan recull el guardó, diu que hi ha guerres justes?

Diu que de vegades hi ha guerres justificades perquè permeten assolir una pau justa??? A què es refereix, a la ‘pax americana’ de l’Agfanistan, on hi acaba d’enviar més tropes? A la victoriosa pau de l’Irak, on hi foten un nyap darrere l’altre? O potser es remunta a la història i es refereix a la justa pau del Vietnam… després que els vietnamites guanyessin contra l’invasor americà?

Com segueixin així, el Nobel de la pau servirà pel mateix que el paper de wàter…

Com deia no sé qui, fer la guerra per defensar la pau, és com follar per defensar de la virginitat. Pos això. Un puto contrasentit. Puto fàstic.

Fantàstic post de Rick Falksvinge, líder del Partit Pirata suec sobre el per què de la crisi nord-americana. Molt explicatiu però de lectura antenta (per no dir densa). Si us interessa, dediqueu-li ben be 30 minuts:

Why the US is Collapsing

El més curiós, és que insisteix en el que ja havia llegit per altres bandes, com en el llibre Después del Imperio, d’Emmanuel Todd. Publicat fa 5 anys, ja predeia la devaluació del dòlar i l’economia nord-americana just com està passant ara. Si a algú li interessa, el tinc per casa i no és espès de llegir.

Falksvinge iguala la caiguda de l’imperi americà amb la desfeta de l’URSS. Jo hi afegiria que també s’assembla a l’ocàs de l’imperi espanyol al segle XVII i XVIII: si recordeu dels llibres d’història de l’institu i la carrera, l’imperi on mai no es pon el sol es va derrumbar perquè Castella gastava més que no produïa, i l’or que venia de les colònies se n’anava a pagar els interessos que el regne devia als banquers holandesos. Els pirates al servei d’Angleterra hi van ajudar, enfonsant els galeons espanyols carregats d’or, però únicament van agilitzar una cosa que era inevitable.

Falkvinge ve a dir que passa el mateix amb els EUA. Gasten més que no produeixen, tenen un dèficit del copón i els seus principals creditors són els països asiàtics. Com diu el Falkvinge, és com “fer servir la Visa per pagar els deutes de la Mastercard”. Era qüestió de temps que els creditors no comencessin a reclamar cobrar, però l’economia de la zona euro ja és més gran que la nord-americana i els asiàtics estan desfent-se de dòlars per comprar euros.

Tot va començar quan els EUA es van arruinar amb el Vietnam i la guerra d’Irak senzillament ho ha fet insostenible. Està agilitzant la caiguda.

Repeteixo, es tracta d’un post molt bo. El recomano.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.